Durant la construcció del Túnel d’Envalira (Andorra), en ple Pirineu axial, es van travessar paral·lelament a l’eix dels plegaments una sèrie de materials metamòrfics amb fil·lites, quarsfil·lites i milonites, pertanyents a un front d’encavalcaments, el que va produir asimetria en les ja grans deformacions d’un túnel profund com aquest. De l’auscultació del túnel a partir de les seccions instrumentades (amb mesura de convergències, extensòmetres de barnilles, cèl·lules de pressió, extensòmetres de corda vibrant i controls de l’assentament) i de la caracterització mecànica del massís rocallós efectuats durant la construcció, s’intenta trobar una explicació a aquesta anisotropia, implementant diferents models numèrics fent servir un programa de diferències finites. Es tracta de decidir entre dos possibles models mecànics: el primer model defineix la presència d’un pla de debilitat a la matriu de la roca, degut a l’existència d’una esquistositat molt penetrativa; el segon model implementa un estat tensional inicial alineat amb els esforços tectònics del massís. Ambdós models són implementats a través del programa de diferències finites FLAC. El primer fent servir un model intrínsec al programa anomenat Ubiquotous Joint i que simula la presència d’un pla de debilitat dins de la matriu d’un material de Mohr-Coulomb, fent variar la cohesió i l’angle de fregament en una direcció predefinida. El segon model s’introdueix creant un estat tensional girat 45º graus respecte de la vertical. Es comprova que ambdós models són coherents i que permeten la comparació entre ells. Alhora es comparen els dos models amb tota la informació extreta de l’auscultació del túnel durant la seva construcció. Les conclusions a les que s’arriben són la bona aproximació quantitativa a les deformacions amb els models numèrics, i la idoneïtat d’un dels models en simular sobretot la deformada a la zona del ronyó nord del túnel, però sense arribar a explicar tots els moviments observats amb l’auscultació.