En el present estudi es realitza una anàlisi comparativa dels diferents mètodes avançats d’avaluació de risc sísmic, aplicant-los a la xarxa de gas, oleoductes i etilenoductes a Catalunya i a la xarxa de gas de Barcelona, a fi d’avaluar els danys que poden patir en cas de que es produeixi un sisme. Les metodologies que s’apliquen en el present estudi són ATC-13/25, HAZUS’99 i RISK-UE. Per la gestió de les dades s’usa un Sistema d’Informació Geogràfica, l’ArcView. Existeix una gran diferència en la estimació dels danys en les instal·lacions, tant a nivell regional com a la ciutat de Barcelona, depenent del mètode que s’apliqui. El mètode ATC-13/25 resulta ser molt conservador, mentre que el mètode teòricament més indicat per l’estudi, RISK-UE, estima danys gairebé inexistents. HAZUS’99 es situa en termes intermitjos. La funcionalitat post-sisme també varien segons el mètode aplicat.