A dia d’avui, encara no són masses els estudis que validin un model de dispersió per a fuites bifàsiques. És per aquest motiu, que l’objectiu principal d’aquest projecte, és la validació d’un d’aquests models de dispersió: DEGADIS, molt comú i amb gran renom dins del camp de la dispersió atmosfèrica de gasos pesants. En estudiar i tractar fuites de caire bifàsic es van plantejar els següents objectius per ampliar el programari DEGADIS i així poder obtenir una millor simulació. Validar un procediment pel càlcul del radi del terme font i estudiar el comportament de la densitat i la temperatura de la mescla entre l’aire i el contaminant. Per acabar de completar l’estudi també s’ha validat una relació empírica pel càlcul de la rugositat del terreny en funció dels obstacles presents en la trajectòria del núvol. Com a punt d’inici s’han pres els resultats dels experiments amb GLP (Gas Liquat del Petroli) portats a terme pel HSL (Health and Safety Laboratory). En total, es van realitzar catorze experiments, tots ells en el mateix camp de probes; deu d’aquests experiments van ser portats a terme sense cap mena d’obstacle en la trajectòria del núvol i quatre amb una tanca de contenció situada a 15m del punt de fuita. Per portar a terme la valoració del programari és va realitzar un estudi previ per identificar les entrades que tenien més interès i efecte en el sistema. Un cop identificades es va simular cada un dels experiments comparant les diferents possibilitats amb els resultats experimentals. En conclusió, en aquest projecte s’ha validat el programari DEGADIS com a eina per a l’estimació de núvols inflamables de fuites bifàsiques; no només s’ha demostrat que les simulacions segueixen la tendència dels resultats experimentals, sinó que també , que la zona entre límits d’inflamabilitat, és perfectament definida amb el programari. També podem confirmar la validesa del mètode de càlcul proposat pel radi del terme font i pel càlcul de la rugositat del terreny en funció dels obstacles presents.