Aquest projecte té dos objectius principals. Per una banda analitzar la utilització d’una bateria de supercondensadors en un vehicle híbrid. I per una altra definir i validar una estratègia de control que gestioni correctament el funcionament d’aquest. La finalitat és la de proposar una alternativa el més sostenible possible energèticament parlant. Intentant encaminar totes les accions per tal de minimitzar el consum de combustibles fòssils. Reduint així les emissions contaminants provinents de la seva combustió. Per a fer-ho s’ha modelat i implementat els diferents elements presents en la cadena energètica del vehicle. Creant un model de simulació flexible sobre el que poder treballar i estudiar les diferents alternatives. Amb aquest s’ha realitzat una sèrie de simulacions base per a utilitzar com a referència i poder així comprovar la utilitat tant dels supercondensadors com de l’estratègia de control. En base als resultats obtinguts i a una sèrie de criteris s’ha definit l’estratègia a utilitzar. Amb l’ajuda del model s’ha posat a prova i s’ha estudiat obtenint resultats satisfactoris. S’ha aconseguit un estalvi de combustible, respecte a vehicles convencionals, de fins al 67% en un cicle de conducció estàndard. Per a una utilització regular, que contempla el manteniment de la part elèctrica, s’ha obtingut un estalvi del 40%. Avui en dia l’alt cost dels components necessaris per a una arquitectura híbrida frenen la implantació d’aquest tipus de vehicles. Poc a poc però, gràcies a iniciatives com aquesta i a la major consciència mediambiental, comencen a introduir-se en el mercat.