La línia 9 s’ha concebut amb l’objectiu de satisfer la demanda de transport de viatgers existent oferint un servei segur, regular, ràpid i amb altes prestacions de confort i d’atenció al públic sense que augmentin els costos d’explotació. Aquests objectius es compatibilitzen mitjançant un alt grau d’automatització i la centralització dels òrgans de control i comandament. La conseqüència d’aquesta política és una infraestructura marcada per la innovació. El tancament d’andanes, el post de comandament central i la conducció automàtica de trens en són alguns exemples. En el present treball s’estudia el grau d’acompliment d’aquest objectiu de qualitat durant el període d’explotació. La metodologia de treball es basa en comprovar si els serveis oferts són suficients per satisfer les necessitats dels usuaris. Els serveis oferts venen definits pel propi projecte constructiu mentre que la previsió d’usuaris s’obté de l’estudi de la demanda corresponent a la pròpia infraestructura. L’estudi de la demanda és el primer pas a tot procés de planificació. És important perquè permet definir la traça atenent només a criteris relatius al grau d’utilització de la infraestructura. Degut a la seva importància, no només es descriu, també s’analitzen algunes relacions entre la demanda i el traçat que en un principi poden semblar incoherents.