L’etapa d’introducció de l’electricitat a les ciutats, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, està directament relacionada al sorgiment d’una nova tecnologia i als seus primers avenços, així com a una sèrie d’enginyers i capitalistes que van veure tant les possibilitats de desenvolupament que oferia com el gran negoci que s’hi amagava darrera. Frederick Stark Pearson (1861-1915), va ser un dels actors clau en aquesta etapa, un enginyer estadunidenc que dominava els coneixements tècnics relacionats amb l’última tecnologia elèctrica i les altes finances, i els combinavava a la perfecció. Aquests coneixements i l’absoluta confiança en el progrés que aportava l’electricitat el van portar a fundar grans monopolis elèctrics basats en la hidroelectricitat per tot el continent americà i finalment a Barcelona, recolzat pels principals capitalistes del Canadà. La literatura al respecte de les empreses que va promoure és força extensa (només de les que avui en dia encara estan en servei), però bàsicament tracta els aspectes econòmics o socials que s’en van derivar. La visió espacial i restística no està estudiada, ni s’ha fet un resseguiment de la seva trajectoria, bàsic per entendre com va actuar en cada cas.