Les xarxes sense fils són sensibles a atacs DoS (Denial of Service) mitjançant inhibidors de freqüència, o dit d'una altra manera, basats en les tècniques de jamming. Aquest atac consisteix en la transmissió per part d'un atacant d'un senyal de gran potència en la mateixa banda freqüencial utilitzada per la víctima (en aquest cas, un canal de la banda ISM de 2,4 o 5 GHz). El senyal atacant interfereix en la comunicació, degradant la SINR. En les xarxes IEEE 802.11 l'accés al medi es basa en CSMA/CA, és a dir, abans de transmetre, una estació comprova si el medi està lliure. A causa de la naturalesa de CSMA/CA, les tècniques de jamming poden impedir totalment la comunicació en xarxes IEEE 802.11, ja que el medi sempre serà considerat com a ocupat per les estacions atacades si la potència detectada supera un determinat llindar. És més, no cal que el jammer estigui actiu constantment, es poden produir els mateixos efectes de manera més eficient, amb una transmissió periòdica de senyal interferent. El treball d'aquest PFC/TFC inclou un estudi sobre els efectes de la presència d'un jammer sobre una xarxa IEEE 802.11g. Això inclou trobar els paràmetres que fan que el jammer sigui més eficient. Els resultats d'aquest estudi serviran per decidir els criteris en base als quals es decideix la detecció d'un atac. Finalment, es desenvoluparà un petit programa en un entorn Linux que, mitjançant la monitorització dels paràmetres adients, proporcioni una alarma quan detecti la presència d'un atac amb inhibidors de freqüència. El volum de treball dependrà de si es presenta un TFC o PFC, i de si es realitza de manera conjunta (dos alumnes) o individual.