L’abast del projecte fi de carrera se centra en el món del packaging. S’engloba dins el procés de fabricació i envasament d’ampolles de plàstic. Hi ha diferents maneres de tractar les ampolles que es produeixen i que s’han d’introduir posteriorment a la línia d’envasament, fins que el producte està acabat i a punt per ser distribuït comercialment en el mercat. L’objectiu d’aquest projecte es focalitza en la part del procés corresponent als diferents mètodes de transport per a les ampolles buides, des de la seva fabricació fins a l’entrada a la línia d’envasament. Per una banda es defineix i es descriu cadascun dels elements que conformen els mètodes de transport, així com els mètodes en si mateixos, tant en el cas del transport d’ampolles alineades com en el transport màssic, tractant totes les variants d’emmagatzematge intermedi: la paletització-despaletització, o bé treballant amb les sitges de diferents mides o sense sitges. Per altra banda, es prenen les dades de base per a tots els mètodes i s’estableix una modelització, amb la finalitat de poder analitzar tots i cadascun dels mètodes partint d’aquests mateixos paràmetres. També es tenen en compte per a cada mètode les particularitats de l’aplicació de la logística operativa en cada configuració. Paral·lelament, també es defineixen els criteris respecte als quals s’estableix l’anàlisi dels mètodes que es volen dur a terme. En concret es divideixen entre els necessaris per a la inversió inicial, com són l’àrea ocupada i l’índex d’inversió; i els necessaris posteriorment com a costos operacionals, en aquest cas l’energia, la mà d’obra, el manteniment i el material fungible. En aquest sentit, i en relació amb els criteris esmentats, s’aborden aspectes com l’optimització a nivell d’espai, la reducció de costos, la sostenibilitat quant a despesa energètica i la gestió dels residus corresponents segons la legislació mediambiental existent. Finalment, es realitza l’anàlisi tant per a cadascun dels mètodes, com avaluant la relació que hi ha entre ells. És a dir, la modelització inicial permet relacionar els diferents mètodes entre ells i valorar quins queden posicionats més positivament o negativament respecte a cadascun dels criteris d’anàlisi establerts.