d’un edifici del S. XVIII, d’inici construït per a un ús residencial, i que en l’actualitat realitza l’activitat d’hostal-residència. La nova activitat que es proposa, be donada pel patrimoni familiar del propietari de l’edifici, ja que la finca és el resultat d’una composició de diferents edificacions residencials unides entre sí en la dècada dels seixanta, formant el que va ser un negoci familiar (actualment deshabitat, excepte els mesos de juliol i agost). La proposta és realitzar un tipus de vivenda-apartament per a lloguer, amb l’objectiu de reactivar el negoci anomenat i no recórrer a la venta del mateix. En una primera instància, s’ha realitzat una diagnosi de l’edifici per tal de conèixer l’estat de conservació, ja que cal anotar que és un edifici que té més de 100 anys. En el transcurs d’aquesta diagnosi, concretament en la recerca d’informació per conèixer les adicions, remuntes i tota mena de variacions que ha patit des de l’estat inicial, ens hem endinsat en la tipologia de la casa tradicional dels pobles costaners, més en concret en la casa denominada “casa de cos”. Per aquest motiu, s’ha cregut convenient realitzar un breu estudi d’aquesta tipologia d’edificis i per l’altre banda, realitzar un estudi el més acurat possible de la història del “nostre” habitacle per poder realitzar una diagnosi el més concreta possible, és a dir, conèixer els processos constructius que es van emprar en la realització dels fonaments, l’estructura, es tancaments, les cobertes, etc., ja que la presa de dades no era tot el correcte que es desitjava per la impossibilitat de desmuntar fals sostres, realitzar cales, enretirar paviments i altres tipologies de feines necessàries per realitzar la diagnosi. Un cop finalitzada la recerca de la història del edifici en estudi, es passa a l’anàlisi concret d’aquest, observant el tipus de lesions i/o patologies existents a causa de la unió d’edificacions i modificacions de la seva volumetria sense estudis previs que indiquin que els canvis soferts o, simplement, pel transcurs del temps, els quals, no hagin fet malbé la capacitat funcional de l’edifici d’estudi. Un cop finalitzada la diagnosi i realitzades les conclusions, s’ha passat a realitzar el projecte d’adequació d’edifici hoteler a petits apartaments turístics. L’adequació de l’edifici s’ha realitzat tal i com indiquen les normatives metropolitanes del municipi, aplicant els materials amb el menor impacte possible intentant realitzar una rehabilitació el més sostenible possible i realitzant el màxim nombre d’apartaments per un major rendibilitat. En el projecte d’adequació s’ha inclòs un petit pla de manteniment per tal de prolongar la seva vida útil i per evitar possibles lesions futures i una comparativa dels consum de CO2 en la rehabilitació projectada envers a rehabilitacions comunes. Per resumir breument l’edifici, es poden destacar les següents peculiaritats: La primera peculiaritat és l’estructura. Es troba construïda en dos èpoques diferents, utilitzant els medis característics, els materials i els sistemes constrictius de cadascuna d’elles. D’una primera època, es poden apreciar volums executats amb forjats amb biguetes de fusta units amb el pas del temps, amb edificacions construïdes en els anys 50-60, amb forjats biguetes de formigó armat. La segona peculiaritat la trobem en la seva façana principal, originaria del s.XVIII i actualment catalogada com a d’interès pel departament arquitectònic de l’Ajuntament de Canet de Mar, i que com especifiquem, gràcies a la informació recollida en la investigació de l’evolució de l’edifici, no es la original ja que es va traslladar uns metres per una expropiació realitzada en els anys 40. Aquest ha estat un tema a tindre en conte, ja que les distribucions han vingut determinades per les obertures existents en façana.