|
Notas:
|
Curs 2010-2011
Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.
The main aim of this research is to observe the relationship between strategies of care (formal, informal, mixed) used by familiar caregivers of dependent elderly, their social situation and their motivations for the decision taken in this regard. The state of the art highlights the predominance of informal care in the Welfare Mediterranean Models and the relevance of the interaction between personal social-cultural factors, and social policies in individual decisions about care of dependent elderly people. The law of dependence, recently adopted in Spain, recognized the universal access to formal services, creating a new stage of interaction between caregivers and public social services. This is an observational, cross-sectional, and descriptive study which combines quantitative and qualitative methodology. Interviews were conducted with caregivers of elderly dependent hospitalized in a geriatric intermediate care unit. Data were collected about socio-family characteristics, strategies of care, self-perception, and reasons for decisions of carers. The results show that caregivers combine economic benefits with public and private social services in order to adapt strategies of care to the individual needs of the dependent and their own. Their initial widespread belief is that attention must be done at home for reasons of reciprocity and respect for the cared person. The transition to residential care is a very difficult decision for them. The implementation of the law of dependence has normalized the relation between caregivers and formal home services, but bureaucracy and lack of supply of services does not facilitate major changes in the provision of care that remains mostly informal. Improvement in caregivers perceptions about the continuity between home and residential care and also in the management and delivery of formal public services are presented as important aspects of future work in our country.
Director/a: Jerónimo Jurado Campos |
