|
Notas:
|
Curs 2010-2011
La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i,
conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones
usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que
s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara
provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1
d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort.
Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social
preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan
en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar
vivències de mort.
En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han
de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els
conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i
les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure
amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les
persones al final de la vida.
Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que
suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que
és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació
estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té.
Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en
un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona
respongui de forma més conscient i intencionada.
El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials –
components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants
que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer
període de pràctiques en un centre sociosanitari.
S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori,
per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant
de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant
a nivell personal com a nivell professional.
La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els
29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs
professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de
la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat.
Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i
aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació
negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una
experiència enriquidora i natural.
Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant
les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família
del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic
experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional.
Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions,
tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control
de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i
que algú els informés i orientés en el procés.
Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més
preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i
menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria
com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho
recomanaria després d'haver viscut l'experiència.
Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar
la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del
primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el
paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com
les infermeres de referència dels diferents centres.
En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la
preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les
cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.
Death and dying are frequent among the elders, and also in the health, sociohealth,
and social resources mainly looking after old persons. Even being a
natural process in our lifetime, death and dying still cause reject, frightening,
anxiety, and sadness in our cultural and social context. In this context, the nursing
students are especially vulnerable to death experiences, as members of society,
and also because during their training process are in close contact with dying
patients and their families.
In the first period of practical clinical training, nursing students need to face
previously unknown experiences to them, as the relationship conflicts within the
teams and insecurity about their competences to face complex needs of patients.
Nevertheless, the most stressful impact is due to the end of life care. Additionally,
some of these students could have personal-familiar experiences of death and
dying that could influence their response.
Facing a difficult experience, stress is a component which can turn up the
response, activating the adjustment mechanisms, which empower he’s or her
resources, and facilitate the emotional response to stress, added to external
support. The further responses to stressful experiences depend on the lessons
acquired previously, ranging from more or less conscious and intentional
processes.
This survey is oriented to identify and understand which components and factors
can determine the response of nursing students sharing dying processes of
geriatric terminal patients attended in socio-health centers.
We have designed and conducted a descriptive-quantitative transversal study to
explore and describe the frequency and some psychosocial characteristics of the
impact on the experience of looking after dying patients by nursing students in
their first period of care practicum.
The sample consists in 65 nursing students, most of them are female between 18-
29 years old -90%-. The results show that 80% of students have suffered death of
a significant close person and, among these, 25% have experienced complicated
bereavement. 83% of the students had a death experience in their practicum in
socio-health centers. In near half of cases, the experience has been felt as a
natural and enriching experience.
The most stressful factors are related to the reactions of relatives, the suffering
around patients and families, some symptoms of patients, and their own individual
emotional response.
The factors considered more helpful were own emotional management, the need
of training about counseling, communication, symptom control and empathy to
look after patients and families, and the need of being informed, oriented, and
supported during the process of care.
Some additional results show that the students are more worried and frightened
by the death of a beloved person than by their owns death, and although half had
not chosen the first option as geriatric clinical practice, most of the group studied
would recommend having lived the experience to other students.
Some of the conclusions and practical recommendations after this study suggest
that the emotional personal training and the information and training on end of life
care will be useful prior to the practicum, and also the of support from tutors and
senior reference nurses in their practicum. The development of personal, palliative
and bereavement care training and support strategies could be implemented and
evaluated as further steps.
Director/a: Ramon Colell Brunet |
