|
Notes:
|
Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc;
totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios
patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711)
reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms
penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor
desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del
imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant
Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí la Carta apostolica de N.S. Pare
Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la
immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la
necessitat comunicativa del català a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els
catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara
bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua
catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran
d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua
nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la
"catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els
traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una
varietat de llengua supradialectal. |
