|
Notes:
|
Translation during the noucentisme was a very important resource for
standardising the modern Catalan language and for filling in the historical gaps
of Catalan Literature. The literati of the noucentisme looked to Europe to find
works that had similar ideals to their own and that could be presented in
Catalonia to educate and instruct its new generations. The translation of
children and young adults’ literature, therefore, formed a major part of the
project. Together with the best writers and illustrators of the period and the
support of the publishing industry, the golden era in the history of children and
young adults’ literature emerged. In this project our aim is to study the
reception of British children and young adults’ literature during the
noucentisme. This will be done by using Treasure Island and two of its
translations, the first of which is from 1926 by Joan Arús and the second from
2008 by Joan Sellent. Cultural references and the illustrations will be analysed,
and we shall ascertain whether the two translators and illustrators used
domesticating or foreignising strategies and whether they followed the
tendencies of translation of children and young adults’ literature.
La traducció durant el noucentisme fou un recurs molt importat per a codificar
el català modern i per a tapar els buits històrics de la literatura catalana. Els
homes de lletres del noucentisme es van fixar en Europa per a buscar obres
que s’aproximessin als seus ideals i que poguessin presentar a Catalunya per
educar i instruir les noves generacions. La traducció de la literatura infantil i
juvenil, doncs, formà part cabal d’aquest projecte que junt amb els millors
escriptors i dibuixants de l’època i el recolzament de les empreses editorials
donaren un dels moments més esplendorosos de la història de la literatura
infantil i juvenil. En aquest treball volem analitzar la recepció de la literatura
infantil i juvenil anglosaxona durant el noucentisme a través d’una obra,
Treasure Island, i dues de les seves traduccions; la primera traducció de 1926
per part de Joan Arús, i l’última, fins al moment, de 2008, per part de Joan
Sellent. Analitzarem els referents culturals i la part visual del text, i veurem si
els dos traductors i il—lustradors utilitzen estratègies d’anostrament o
d’estrangerització, i si les dues traduccions segueixen o no les tendències de
traducció de literatura infantil i juvenil de cada època.
Director/a: Maria González Davies, Ramon Pinyol i Torrents |
