|
Notes:
|
Des que l’Ebola va ser identificat el 1976, dinou epidèmies han tingut lloc a l'Àfrica, però el brot de 2014
no té precedents ni en escala, ni en gravetat, ni en complexitat. Fins el 2012, la malaltia es presenta com
un problema africà, però les infeccions de ciutadans no africans el 2014 van impulsar la declaració de
l'Ebola (EVD) com a un assumpte mundial a través dels discursos polítics i mediàtics. Aquest treball vol
analitzar tant els discursos de dues institucions supranacionals -les Nacions Unides (ONU) i l'Organització
Mundial de la Salut (OMS) - i dels mitjans -The New York Times i The Guardian- mitjançant l'Anàlisi
Crítica del Discurs (ACD). L'anàlisi se centra en la identitat (Fairclough: 1995), concebuda com la
representació de la dualitat africà/no africà; i el poder, entès com les estratègies lingüístiques utilitzades
per legitimar la construcció d'una realitat particular (Reyes: 2011). Les preguntes d’investigació han
estat respostes mitjançant l’estudi dels comunicats de premsa de l'ONU i de l'OMS, així com de 66
titulars dels dos diaris abans esmentats. Els resultats posen en relleu la contribució de les decisions
lèxiques en la representació d’identitats i la legitimació discursiva de les estructures de poder. En última
instància, aquest TFG vol contribuir a entendre millor com les categoritzacions excloents, vinculades als
discursos sobre la salut pública construïts per l’OMS i l’ONU i reproduïdes pels mitjans de comunicació
s’utilitzen per legitimar accions polítiques. |
