|
Notes:
|
La vitamina E és una vitamina liposoluble difícil d’incorporar als aliments. La nanotecnologia podria facilitar aquesta incorporació, millorant la seva funcionalitat. L’objectiu d’aquest estudi va ser l’obtenció de nanoemulsions amb vitamina E i pectina a diferents concentracions (0-2%). Es va pretendre estudiar l’efecte de la concentració de pectina sobre les característiques físico-químiques (mida de partícula, potencial zeta i índex de blancor) de les emulsions abans i durant la digestió. També es va avaluar la digestibilitat i bioaccessibilitat de la vitamina E incorporada als olis. El procés de microfluidització va proporcionar nanoemulsions amb una mida de partícula inferior que les emulsions convencionals; i, a mesura que va augmentar la concentració de pectina en totes les emulsions, va haver una disminució d’aquesta mida. Les nanoemulsions van ser més homogènies que les emulsions convencionals. Independent de la pectina, totes les emulsions van tenir un potencial zeta negatiu. Les nanoemulsions van presentar un índex de blancor menys intens que les emulsions convencionals, però l’índex va augmentar a mesura que es va afegir pectina. Durant les diferents etapes de la digestió, la mida de partícula de les nanoemulsions va augmentar i el potencial zeta de les emulsions convencionals es va tornar més negatiu. La digestibilitat va ser similar en totes les emulsions, independentment de la quantitat de fibra. La bioaccessibilitat va ser millor en les nanoemulsions amb fibra. Com a conclusió, es podria dir que la nanotecnologia presenta avantatges per a la fabricació i/o millora de productes alimentaris. |
