|
Notas:
|
Arran del Concordat del 1851 els bisbats espanyols s’organitzen territorialment en arxiprestats. El mapa català d’arxiprestats presenta una complexa evolució històrica. Actualment s’observa una clara tendència envers la reducció del seu nombre (92). L’organització territorial arxiprestal reflecteix l’estructura del territori, la xarxa urbana i la percepció social de la realitat comarcal. Per això, la divisió eclesiàstica és un interessant element de comparació amb l’organització política i administrativa. El mapa de 7 vegueries
(noves províncies) amb què treballa el Govern de la Generalitat de Catalunya
té una estreta relació amb la divisió tradicional en bisbats. Igualment, totes
les noves comarques previstes per la Generalitat tenen una clara correspondència amb algun arxiprestat. Inversament, la designació de Sant Feliu de Llobregat com a seu d’un nou bisbat (2004) no hauria estat possible si aquesta població no hagués estat designada com a cap de partit judicial el
1834.
As a result of the Concordat of 1851, the Spanish bishoprics were divided in archpriestal districts. Lately, their total number has a negative trend, with 92 districts at the present in Catalonia. The criterion for the archpriestal districts division is based on the geographical structure, on the urban network and on the social perception of small scale regions. Because of that, it is of interest the comparison of the ecclesiastic division with the political organization. At the present moment, the Catalan government is considering 7 provinces in close relation with the historical division in bishoprics. In the same way, the small scale regions proposed keep a clear connection with some archpriestal districts. Inversely, the recent designation of Sant Feliu de Llobregat as the see of a new bishopric would not arrived without the previous election of this small
village as a capital of a judicial district in 1834. |
