|
Notas:
|
A Catalunya, en els darrers anys, han anat proliferant una sèrie de «professionals» que realitzen, amb més o menys adequació a la definició teòrica, la funció de mediadors inter-culturals. Primerament, es tractava de gitanos, però darrerament, fruit de l’increment de la presència d’infants d’origen immigrant a les escoles catalanes, s’ha vist créixer el nombre i el protagonisme dels estrangers pel reconeixement que se’ls ha donat des de
l’Administració i des de les institucions. Els mediadors han intentat intervenir en qüestions com ara la participació dels pares d’origen minoritari, l’adaptació del currículum a la diversitat cultural, la negociació de conflictes culturals, la desescolarització, l’absentisme i l’abandonament escolar dels alumnes durant el període d’escolarització obligatòria,
la traducció lingüística i la interpretació sociocultural, etc. Concretament, la nostra recerca ha consistit en vint-i-set entrevistes en profunditat a mediadors interculturals de tot Catalunya.
In recent years in Catalonia, there has been a proliferation of a series of «professionals»
who carry out, more or less in accordance with the theoretical definition, the function of
intercultural mediators. At first, they were gypsies, however, recently, as a result of the
increase in the presence of immigrant origin children in Catalan schools, the number and
the role of foreigners has increased as a result of the recognition they have received from the
administration and the institutions. The intercultural mediators have tried to intervene in
questions such as the participation of parents of immigrant or minority origins in the scho-
ols, the adaptation of the curriculum to the cultural diversity, negotiation in cultural conflicts, enrolment in schools, absenteeism and abandoning of pupils during the compulsory schooling period, linguistic translation and socio-cultural interpretation, etc. This
latter consisted of in-depth interviews with mediators, a total 27, the empirical research
work covered all Catalonia. |
