|
Notas:
|
L’increment de la multiplicitat cultural ha comportat que, en diversos països, s’elaborin
diferents actuacions per aproximar posicions i millorar la comunicació entre progenitors
i professionals de les institucions escolars, així com per facilitar l’adaptació del currículum a la diversitat cultural. Una de les opcions preses, amb cert èxit però no exempta d’errors,és la dels anomenats «mediadors interculturals». Una societat on aquesta figura, amb els noms d’agents de liaison i de milieu, s’ha desenvolupat és el Quebec. L’estudi dels seus encerts i limitacions, específicament a les institucions escolars, creiem que pot ser un referent a partir del qual cal reflexionar, atès el notable increment d’aquesta pràctica a Catalunya.
The increase of the cultural diversity has behaved that, in different countries, different performances are elaborated to approach positions and to improve the communication between
progenitors and professionals of the school institutions, as well as to facilitate the adaptation of the curriculum to the cultural diversity. One of the chosen options, with certain
success but it doesn’t exempt of errors, it is that of the compound numbers intercultural
mediators. A society where this figure, with the names agents de liaison and of milieu, it has been developed it is the Quebec. The study of their successes and limitations, specifically in the school institutions, we believe that it can be a with respect to leaving of the one which to meditate given the notable increment of this practice in Catalonia. |
